

Publica l'esdeveniment que vulguis donar a conèixer. Abans d'activar-se serà validat per algu de la redacció
En el marc del primer anniversari de la caiguda del dictador Mubarak, des d'En lluita organitzem aquesta xerrada-debat per preguntar-nos quin és el balanç d'un any de revoltes a Egipte, així com quina és la situació actual: és possible una segona revolució a Egipte? Quin paper juguen els sindicats i les organitzacions de la classe treballadora? I l'emancipació de les dones? I encara més enllà, ens mostra Egipte que és possible una revolució social i internacional al segle XXI?
Amb:
Gihan "Gigi" Ibrahim, periodista egípcia, blogger i activista a Plaça Tahrir (video-intervenció)
Joan Roura, periodista i corresponsal de TV3 al Caire
David Karvala, militant d'En lluita i membre d'Unitat Contra el Feixisme i el Racisme
La Miren és una pensionista de setanta quatre anys poc convencional. Des del tardofranquisme ha estat implicada en diferents lluites i moviments socials, i fa anys que recorre platons discutint amb els gurus del neoliberalisme. Els seus amplis coneixements econòmics (és Catedràtica d’Economia Aplicada a la UAB) fan de la seva veu un testimoni incòmode per les actuals polítiques econòmiques. A través d’ella, aquest documental proposa una lectura crítica del sistema econòmic vigent.
Praxis continua amb el cicle de cinema-documental "La Mirada del Passat". Aquest mes veurem la pel·lícula de 1971 "Vente a Alemania, Pepe".
Des de la guerra civil el bàndol "nacional" va estar interessat a fer servir el cinema com una arma més per tal de penetrar ideològicament en el si de la societat. El Movimiento Nacional va utilitzar aquest mitjà com una eina per a l’adoctrinament i la formació d’una nova consciència d’identitat nacional, reproduïnt, en aquest mitjà, l’exemple perfecte de “lo español”. Per això, es va mantenir l’afany de perfilar un gènere de producció capaç de recórrer triomfalment “las sendas de la verdad española, cruda, recia, viril y cristiana”. Es va crear i va promocionar un cinema de la raça, marcant els seus “rasgos culturales y temperamentales”.
Una pel·lícula, aparentment inofensiva com és "Vente a Alemania, Pepe", és no obstant això, un producte genuí del franquisme en la seva versió més mediocre, i una manera de fer cinema que recolza en la realitat per desvirtuar-la fins al punt de semblar gairebé ciència ficció. La distorsió de la realitat que presenta la pel·lícula, és un exemple a l’àmbit del cinema, d’aquells elements ideològics que eren projectats des de les diferents esferes de la dictadura. Elements ideològics i mordasses morals de llarg abast que es van transmetre a la societat espanyola per diversos canals i que han perdurat més enllà del canvi polític.
Desprès de veure la pel·lícula, parlarem dels trets característics del cinema franquista: censura, transmissió de valors morals, creació de mites, rols de home i dona, el cinema alternatiu, etc., així com dels temes concrets que tracta la pel·lícula: la immigració espanyola dels anys seixanta i la modernitat.
Us esperem aquest DIJOUS, 16 DE FEBRER DEL 2012, a les 19,30 HORES al BAR-LLIBRERIA ROXANNE, c/ Martínez de la Rosa, 27 (Barcelona).
Publica l'esdeveniment que vulguis donar a conèixer. Abans d'activar-se serà validat per algu de la redacció
| M | T | W | T | F | S | S |
|---|---|---|---|---|---|---|
|
|
|
1
|
2 |
3
|
4
|
5
|
|
6 |
7
|
8
|
9
|
10
|
11
|
12
|
|
13
|
14 |
15
|
16
|
17
|
18
|
19
|
|
20 |
21 |
22
|
23 |
24 |
25
|
26 |
|
27 |
28 |
29 |
30
|
31
|
|
|
El web de la Directa incorpora Google Analytics per tal de millorar el seu funcionament. Si vols preservar la teva privacitat pots instal·lar-te l'afegitó 'disconnect' al teu navegador. Per saber més sobre aquesta qüestió pots llegir: article 1, article 2, llibre 1
Copyleft Setmanari de comunicació Directa, Creative Commons Reconeixement - No Comercial - Sense Obra Derivada 2.5
Disseny: Anna Torner | desenvolupament del diseny web per Projecte Ictineo