Diumenge, 19 de Maig de 2013 | 10:28

“Cal indignar-se. També contra Garzón i tot el que representa. Qui surt perdent és la lluita contra la tortura”

JULEN ARZUAGA | 09/11/2011

Julen Arzuaga, advocat i membre de Behatokia (Observatori Basc de Drets Humans). Processat per Garzón, jutjat i absolt en el sumari 33/01 contra Gestoras Pro-Amnistia. [País Basc]

Garzón al CPT. Com es viu i veu des del País Basc?
Ben contradictòriament. Tot el mal que Garzón ha infligit a aquest poble és inversament proporcional al suport que ha donat a les recomanacions del CPT per a eradicar la pràctica de la tortura. Que ara és vinculi una cosa amb l’altra és desquiciant i desengolfant. Treu de polleguera. Cert és, però, que la designació es fa des d’un esforç diplomàtic espanyol al si del Comitè de Ministres d’Exteriors del Consell d’Europa, quan el mateix CPT estava en contra del seu nomenament. En qualsevol cas, pensem que, sia com sia, qui surt perdent és la lluita contra la tortura.

Garzón també indigna?
Oitant. A Euskal Herria, Garzón es vincula a l’arbitrarietat en la justícia, a l’abús i l’oportunisme pur. En aquest sentit, indigna qualsevol reconeixement que rebi. Però més enllà del sentiments, que poden ser irracionals, humans o passatgers, el que resta és una cabdal qüestió de fons: la tortura roman i persisteix per la hipocresia de figures com la del jutge Garzón. I per l’oblit i la desmemòria. Reconeixement, reparació, rehabilitació i garantia de no repetició són les úniques claus possibles de futur.


A tu et va processar en el macrosumari Askatauna on et demanaven 10 anys de presó per la teva tasca jurídica. Se’t va absoldre. Què en penses?
Que van ser tan injustes les condemnes als meus 21 companys i companyes com les cinc absolucions que es van decretar, entre ells la meua. Una loteria macabra. El sumari en si mateix, la filosofia que el va impulsar –i impulsa altres com l’actual de Bateragune– és allò veritablement insuportable. Si hi ha milers de ciutadans i ciutadanes que feien el mateix que nosaltres des de Gestoras o després Askatasuna; si hi ha tants o més que, sense dubtar-ho, assumirien les responsabilitats que ha desenvolupat Arnaldo Otegi... aleshores o se’ls condemna a tots o se’ns absol a tots. Qualsevol altre solució és arbitrària. Pot afrontar l’Estat, amb Garzón com ariet, un repte similar? És aquí on es demostra el seu fracàs.


El Garzón més mediàtic i 'vedette' ha coquetejat amb el 15M i la indignació. Com ho veus?
Afegiria unes paraules de Stéphane Hessel, prologant el llibre “Reacciona” on col•labora Garzón: “És temps de mobilitzar-se, de ser actors, no només espectadors impassibles, progressivament uniformitzats, gregaritzats, obedients”. L’històric militant francès es va solidaritzar l’abril amb Aurore Martín, militant de Batasuna a Ipar Euskal Herria (Páis Basc Nord) perseguida per ordre del mateix Garzon. Des del nord, aturant des de la desobediència civil la detenció d’Aurore, ens han ensenyat el camí: que és temps de mobilitzar-se, si. També contra Garzón i tot el que representa.