“Fer-ho és un èxit, perquè la temàtica és complexa i el cinema àrab quasi no té presència”

Un dels organitzadors de la mostra, Xavier Bachs, valora “positivament” les diferents edicions de la Mostra de Cinema Àrab i Mediterrani, ja que tirar endavant un festival que presenta aquesta temàtica és difícil: “El cinema àrab quasi no té presència a casa nostra”. Bachs manifesta que un dels problemes és la manca de subvencions, ja que, per l’edició d’aquest any, la mostra només compta “amb una subvenció de l’ICIC i amb l’ajuda de la Filmoteca de Catalunya en el terreny de les subtitulacions de les cintes”. Des de l’organització, encara estant pendents de les subvencions de la Diputació de Barcelona i de l’Agència Catalana de Desenvolupament. Un altre dels reptes de la mostra, a més de poder aconseguir més suports econòmics, és augmentar el nombre d’espectadors. Bachs indica que l’any 2009 és quan es van registrar més espectadors, “més de 600, però la mitjana és de 400”.

Un punt de vista diferent

Fins el moment, els països convidats a la mostra han estat Síria i Argèlia, tot i que també s’han pogut veure cintes de Marroc, Túnez i Palestina. Aquest any, és el torn d’Egipte. Es podran veure quatre pel·lícules i un documental. Dues són recuperacions de pel·lícules de fa poc, com ara “El caos” (2007) de Youssef Chahine i Khaled Youssef, i “Dones del Caire” (Ehky ya Scheherazade) (2009) de Yousry Nasrallah. Les altres dues són pel·lícules representatives de la situació a Egipte, abans, durant i després dels moviments de protesta que van commocionar el país. Totesdues són molt recents: “El Caire 678” (2010) de Mohamed Diab, que s’ha estrenat a l’Estat espanyol aquest setembre, i “18 dies” (18 Days) (2011), feta per un conjunt de deu directors egipcis. I per últim el documental “Prohibit” (Mammou) (2011) d’Amal Ramsis.
Xavier Bachs creu que aquests treballs “serviran per tenir un punt de vista diferent al que donen els nostres mitjans de comunicació en relació a Egipte i les revoltes que s’han viscut… serviran per trencar tòpics”. El membre del CineBaix destaca que a les cintes programades a la mostra podrem veure que “la gent d’Egipte mai ha volgut l’autoritarisme”. Bachs destaca també que els films serviran per assebentar-se de “la repressió que han patit les dones i els periodistes” i de “la corrupció que hi havia a Egipte”.

Futur

El futur de la mostra “passa per consolidar-la a la comarca”. Xavier Bachs manifesta que el festival encara no és prou conegut al Baix Llobregat i que cal aconseguir “mitjans de promoció perquè la gent la conegui, ja que a Barcelona hi ha més gent i és més fàcil tirar endavant una iniciativa com aquesta”. Bachs indica que caldrà treballar “per buscar més complicitats amb les institucions i entitats de la comarca, ja que, per exemple, la mostra encara no arriba a la gent de Molins de Rei o Sant Joan”.