“Si ha mort un, jo podria haver estat el proper”

Se li escapa un somriure nerviós però diu que riu per no plorar. “Jo no vaig ser de miracle”, assegura Denny D. Zambrano, en referència a la mort el 5 de gener d'un jove guineà per manca d'assistència mèdica al Centre d'Internament d'Estrangers (CIE) de la Zona Franca de Barcelona. Denny és un jove equatorià de 24 anys que viu a Barcelona des d'ara fa 8. Afirma haver estat apallissat per 5 agents de la policia espanyola al CIE, la matinada del 2 al 3 de gener. Al centre va ingressar-hi el 28 de desembre del passat any, després que s'acabés una condemna de 2 anys per robatori, que complia al Centre Penitenciari Brians I. Durant l'estada a presó va caducar-li el permís de treball, el qual no li van voler renovar per tenir antecedents penals. Des del CIE va presentar un recurs contra aquesta decisió i, el 4 de gener, va quedar en llibertat després de guanyar el recurs, amb el permís de treball renovat.

“Gairebé em maten”

Els problemes van començar pocs dies després de la seva entrada al CIE. “Van pegar a un amic meu cubà i cada dia ens escorcollaven encara que no féssim res”. No va ser però fins la nit del 2 de gener quan els policies el van apallissar provocant-li, segons l'informe d'alta de l'Hospital del Mar, lesions per cops directes a la cara, la regió parietal esquerra del cap i el turmell esquerre, i contusions al colze dret, la part superior del braç esquerre, i el costat esquerre. Tot plegat va començar quan en un escorcoll nocturn un policia li va preguntar si ell sabia qui venia marihuana i ell li va contestar “jo no se qui ven marihuana, jo no sé res, no he fumat, aquí no trobaràs res”. “Aleshores el policia em va pegar una bufetada a la cara i jo el vaig empènyer i es va donar un cop al cap”. Va ser en aquell moment quan 5 agents de la policia espanyola, davant la presència del sotsdirector del centre, el van agredir propinant-li cops de puny i porra per tot el cos fins reduir-lo i emmanillar-lo, amb puntada de peu al cap inclosa. “Em van fer de tot fins i tot un cop emmanillat; gairebé em maten”, afirma en Denny. Després de la pallissa, el van deixar emmanillat a la cel·la i quan el van treure assegura que el tracte va canviar. “Em van oferir una cigarreta, abans de traslladar-me a l'hospital”. Segueix explicant que un policia de més edat, en veure les lesions i contusions provocades per la pallissa, li va recomanar que ho denunciés. A l'hospital va haver de ser traslladat amb cadira de rodes, ja que gairebé no podia caminar. Denny D. Zambrano posa èmfasi sobre “una guàrdia dolenta”. Assegura que hi ha un grup de policies joves que fan el torn de nit, que sempre tracten malament les persones internes. “No tenen respecte per ningú, sigui de la raça que sigui”, diu d'ells.

“De nit no hi ha assistència mèdica”

“A mi em van enviar al metge perquè em van donar cops al cap però sinó, de nit, no hi ha cap mena d'assistència mèdica. Si et fa mal res, et fots”. Quan demanes assistència mèdica a la nit “t'amenacen i si no els fas cas corre perquè et peguen”, explica Zambrano. En Denny confirma així que de nit no existeix cap mena d'atenció mèdica a un centre que pot acollir fins a 200 persones, i que només si hi ha una urgència greu la policia truca a una ambulància. Quan és preguntat per l'estat del centre i el tracte que reben les persones internes Denny respon contundent: “Als gossos els tracten millor que a nosaltres”. Relata que es produeixen enfrontaments amb la policia a diari i que és habitual la intervenció d'agents antiavalots de la policia espanyola al pati.

“Tot això m'ha agafat de sorpresa”, diu en Denny, qui diu estar “com vivint una pel·lícula”. “I ara han matat un negre, que segur que el tenien allà tirat com un gos”. Amb vergonya s'aixeca la samarreta per ensenyar els hematomes i mig somrient diu que no tornarà a fer res amb tal de no tornar a entrar mai més a la vida al CIE de la Zona Franca.