El cas Macedònia de corrupció policial es reactiva i esquitxa un dels tres principals comissaris dels Mossos

El major cas de corrupció dins de la policia autonòmica d'ençà de la seva creació segueix esquitxant agents dels Mossos, i cada dia que passa els investigats tenen una major graduació. L'últim implicat en el cas és el comissari Josep Lluis Trapero (investigació), que conjuntament amb Joan Miquel Capell (territori) i Sergi Pla (recursos operatius), ocupa una de les màximes posicions jeràrquiques dins del cos dels mossos d'esquadra. Segons consta a un informe encarregat pel jutjat d'instrucció 1 de Barcelona, el comissari Trapero va fer una vuitantena de trucades telefòniques a qui el mateix jutge instructor del cas defineix com a cap d'una extensa xarxa de narcotraficants, Manuel Gutiérrez-Carvajo. El narcotraficant va trucar a Trapero en més de 140 ocasions. Aquesta fluida relació telefònica entre ambdós ha fet aixecar sospites judicials al voltant de la figura de Trapero, i s'acumulen els indicis que assenyalen a importants responsables dels mossos com a informadors i protectors d'aquesta xarxa de narcotraficants que fou desmantellada a finals de l'any 2010. L'informe també detalla que Gutiérrez-Carvajo va entablir 81 connexions telefòniques amb el sots-inspector de la comissaria d'investigació criminal Antoni Salleras i 11 amb l'inspector de la divisió d'investigació criminal de Girona, Josep Monteys.

El magistrat Joaquin Aguirre ja va manifestar ara fa sis mesos, després que Felip Puig mostrés tota la seva confiança i suport als policies implicats en la trama, que ell continuaria investigant "caigués qui caigués". Fonts judicials han explicat a aquest setmanari que el jutge ha hagut de demanar protecció durant els últims mesos, i que fins i tot, ha rebut ofertes d'ascens en el càrrec amb una plaça a l'Audiència Provincial de Barcelona. Amb aquesta última artimanya pretenien apartar-lo de la investigació.

Amb aquest penúltim informe en mans del jutge, Trapero haurà de donar moltes explicacions convincents, i a dia d'avui es troba a un pas de la imputació. El que ja és segur és que l'alt comissari català anirà a declarar davant de l'autoritat judicial en qualitat de testimoni en un primer moment. Si les seves paraules no posen llum del perquè de les trucades al narcotraficant podria ser imputat per revelació de secrets, col·laboració amb xarxa de narcotràfic i obstrucció a la justícia.

Salta l'alarma el 15 d'octubre

El 15 d'octubre de l'any passat saltava la notícia de la detenció de Josep Ranea, Mauricio Llopis i Jose Antonio Molina, sots-inspector, sargent i agent dels mossos d'esquadra destinats a la comissaria de Vilanova, Sant Feliu de Llobregat i Sant Cugat del Vallès respectivament. Allò va ser la punta de l'iceberg de la trama, que de mica en mica s'ha anat dilucidant en els últims dotze mesos. Agents de la policia catalana, de la policia espanyola i de la guàrdia civil, així com alguns policies municipals de Barcelona han passat per la banqueta dels jutjats, en qualitat d'imputats una vintena d'ells i com a testimonis (en no haver-hi proves concluents) la resta de casos. La Divisió d'Assumptes Interns dels Mossos, el jutge i el fiscal del cas han mantingut des del començament que la trama de narcotraficants que tenia la seva base operativa principal als municipis de Vilanova, Sitges, Castelldefels, Gavà i Viladecans, amb ramificacions al Vallès Occidental, el Vallès Oriental, el Maresme i el Barcelonès, entablia unes excel·lents relacions personals amb alts comandaments de la policia que els alertaven d'investigacions judicials en curs a canvi de rebre informació de les activitats d'altres xarxes de narcotràfic que els hi feien la competència. El resultat de tot plegat era un brillant currículum policial en el camp de la desarticulació d'alguns grups de traficants, alhora que el grup de Gutiérrez-Carvajo rebia informació reservada i protecció que facilitava que operessin amb total impunitat.

En tota aquesta investigació s'han trobat relacions i vincles amb d'altres casos també sota la lupa judicial, com ara el cas del Riviera i Saratoga o el cas dels contenidors de droga del Port de Barcelona.