Com penses que reaccionarà l’Estat espanyol davant un procés independentista?
HIGÍNIA ROIG |
10/09/2012
A les portes de la Diada 2012 i amatent a recents processos històrics similars, hem demanat a diferents personalitats i sensibilitats com pensen que reaccionarà l’Estat espanyol davant un procés independentista en el si de l’Europa del capital i quines dinàmiques socials caldria activar per revertir-ho.
Vicent Partal, director de Vilaweb: "Ja no té arguments"
“Evidentment mal. Però el problema de l’Estat espanyol actual és que la seua sobirania ja és menor de la que ha tingut històricament i hi ha reaccions que hauria pres en un altre moment que ara no pot prendre. Per la seua dependència d’Europa. En qualsevol cas, està fora de qualsevol dubte que, després de la històrica sentència sobre Kossovë, l’Estat espanyol s’ha quedat sense arguments jurídics per impedir la independència i, per tant, com que no pot usar la via militar, simplement s’ha quedat sense arguments”.
Roger Palà, periodista: “Dependrà de com evolucioni el procés, però encara queda molt tram per recórrer”
“La reacció de l’Estat espanyol dependria de les característiques del propi procés. Catalunya tindria dues maneres d’encarar el tema: fer-ho de forma unilateral o fer-ho a partir d’un acord amb Espanya. La primera opció ens situa en un horitzó incert. Tot i això, si el procés tingués un caràcter inequívocament democràtic –és a dir, referèndum més que proclamació unilateral per part del govern català–, seria difícil que Madrid reaccionés, com s’ha sentit les últimes setmanes, amb una intervenció militar (tot i que la Constitució Espanyola, tècnicament, ho avalaria). Seria més desitjable seguir un model similar al d’Escòcia: forçar l’Estat espanyol a acceptar la celebració d’un referèndum i fer les modificacions pertinents en l’ordenament jurídic català i en la Constitució Espanyola per fer-lo possible. Ara, això sembla una quimera, però si mirem la història amb perspectiva, torres més altes han caigut. Perquè qualsevol de les dues opcions s’esdevingui, però, caldria que algun dia, al Parlament de Catalunya, hi hagués una majoria política independentista (no una majoria de “la puta i la ramoneta”) i a Sant Jaume hi hagués un govern amb un programa independentista (no un programa pel “pacte fiscal”). Aquestes condicions ara no es donen i sóc del parer que encara ens queda un bon tram per recórrer si volem arribar-hi”.
Gemma Ubasart, politòloga: “Amb l’insult i la desqualificació”
“Davant del procés independentista, l’opinió pública i publicada espanyola continuarà reaccionant amb l’insult i la desqualificació. Gairebé quatre dècades després de la mort de Franco i encara queda molt per fer perquè s’assoleixi majoritàriament una cultura política democràtica. Ara bé, esperem que les companyes d’esquerres ens donin suport en aquest viatge (això sí, ens ho haurem de treballar). Però de manera central, cal buscar legitimitats i suports a Europa perquè no ens enviïn els tancs, però, sobretot, perquè només es pot ser sobirà en un món globalitzat teixint relacions amb altres territoris. A més, serà interessant començar a pensar en quin Estat volem construir. És per això que crec indispensable teixir un nou actor plural i massiu: un front polític i electoral d’esquerres i sobiranista. Seria una irresponsabilitat deixar la centralitat del procés a CIU”.
Marc Sallas, portaveu de la CUP: “Com una metròpoli davant una excolònia que s’allibera: el 2009 ja van enviar fiscalia i Falange a Arenys"
“El regne d’Espanya sempre ha reaccionat de manera violenta a la independència de les seves colònies. El sud dels Països Catalans són una part important tant a nivell demogràfic com a nivell econòmic i, per tant, Espanya no deixarà que marxem per les bones. Amb això, cal comptar-hi. A la consulta d’Arenys de Munt de 2009, ja vam tenir un primer tast del que pot ser la recció espanyola: van enviar-nos la fiscal i la Falange. I precisament ja vam trobar un bon antídot contra les provocacions i la violència estatals: l’autoorganització popular i la mobilització”.
Joan Rocamora, exmilitant de Terra Lliure: “Creació de focus unionistes”
“La consulta d’Arenys de Munt el 2009 i les recents declaracions de Sant Pere de Torelló i Calldetenes ens ensenyen que aquest camí és irreversible. I la reacció del Regne d’Espanya podria suposar, per una banda, una involució de drets i llibertats temporal, amb lleis especials per a l’independentisme. L’escenari més probable és que vulguin atiar l’enfrontament dins la societat catalana i la creació de focus orangistes. Però també cal contemplar la possibilitat de pactes de darrera hora amb sectors del poder nostrat per reduir el projecte independentista a un objectiu d’Estat lliure associat o comunitat foral. L’enquadrament i la mobilització és la millor arma per fer avançar i consolidar la lluita independentista. I sobretot, entendre que aquest procés no el farem sols, que necessitarem aliances amb sectors polítics i socials que també han entès que romandre a Espanya suposa la ruïna i la nostra fi com a poble”.
Joan Tardà, diputat al Congrés de Madrid: “Activarà els ‘lobbies’ econòmics per generar incertesa”
“A mesura que es consolidi un escenari favorable a trencar l’statu quo autonòmic, l’Estat exigirà activisme als lobbies econòmics catalans i utilitzarà la seva capacitat per infondre incertesa davant de l’exercici del Dret a Decidir, la qual cosa pot trobar camp adobat en sectors com les classes passives, les quals per raons generacionals i de dependència econòmica poden sentir vertigen. Altrament, explotarà a través de la judicatura, serveis d’intel·ligència i mitjans de comunicació, casos de corrupció convergent per contaminar el conjunt del catalanisme polític, bo i intentant trencar l’associació entre alliberament nacional i interessos populars. Cal traduir el clam i la mobilització del carrer en una correlació de forces prou favorable al Parlament, a través d’una coalició de les forces que, tinguin o no representació parlamentària, estan socialment a l’esquerra de CiU i nacionalment pel Dret a Decidir a fi de dur a terme de forma immediata el referèndum d’autodeterminació”.
Eva Serra, Historiadora: "Asfíxia econòmica, ofensiva judicial i diplomàcia agressiva”
“Encara que l’article 8 de la Constitució Espanyola contempla l’exèrcit com a garant de la unidad de España, fet, entre d’altres, que ja va ser denunciat pel Comitè Català contra la Constitució Espanyola en la campanya del referèndum de 1978, penso que l’Estat espanyol jugarà –sobretot i, si més no– amb tres mètodes més subtils: l’asfixia fiscal, els mecanismes judicials espanyols (afavorits no sols per la constitució i les lleis, sinó també per una magistratura judicial franquista i postfranquista) i el desplegament agressiu de la diplomàcia internacional dins un món dretanitzat. Recordem que l’Estat espanyol, a hores d’ara, encara no ha reconegut la independència de Kosovo. Però, al costat d’això, també cal tenir present el paper que pot jugar l’enemic intern, que no cal confondre amb l’emigració vella o nova, sinó amb molts catalanets de tota la vida i amb els poders fàctics econòmics i estratègics sovint considerats catalans (banca, gas, comunicacions, etc.). Dir espanyol i democràtic és fer una afirmació contradictòria. L’experiència històrica ho ha demostrat”.
Carles Castellanos, vicepresident de l’Assemblea Nacional Catalana: "Amb guerra bruta”
“A mitjà termini, el seu objectiu és esclafar la nació catalana, fer-la desaparèixer aprofitant la crisi (ja ho fa) per escanyar-nos econòmicament., sotmetre’ns políticament i descatalanitzar-nos culturalment. A curt termini, practicarà repressió i guerra bruta: acció policial, judicial i para-policial, infiltracions, provocacions, agressions, intimidacions (de militars etc.), intoxicacions informatives, etc. I una ofensiva internacional prop dels governs, institucions i mitjans de comunicació mundials. D’una banda, caldrà la resistència tranquil·la, però massiva i permanent, i l’organització sociopolítica en tots els fronts, aprofitant el rebuig a la política destructiva de l’Estat espanyol per generar més consciència i organització popular i independentista. D’altra banda, haurem de reforçar la solidaritat i les respostes contra les agressions i molt particularment la informació nacional i internacional. Hem d’estar atents ja aquest 11 de setembre”.
Montse Santolino, periodista: "Provaran de tallar les complicitats populars”
“De moment, fan circ; quan es posin a boicotejar de debò, voldran tallar d’arrel dues complicitats necessàries. Una: sense la Catalunya pobra i castellana no hi ha majoria social. Per aconseguir-la, cal disputar el terreny al PP i PxC als barris. Dues i relacionat: alimentant una unitat nacional de dretes i discursos independentistes mascleadolescents, omplim de dubtes la gent d’esquerres de la resta de l’Estat”.
Publicitat
Agenda
_0.jpg){kind=link}
