La Delegació del Govern porta a judici 47 activistes per una acció al CIE

El jutjat penal 6 de Barcelona escalfa motors per a un macrojudici contra 47 persones que van participar d'una protesta contra el Centre d'Internament d'Estrangers de la Zona Franca el 24 de juny de 2006, quan l'edifici encara estava en construcció. La magistrada Maria Graziella Moreno ha reservat la sala de vistes 221 de la Ciutat de la Justícia del 22 al 29 d'octubre d'enguany, per a celebrar-hi totes les sessions de la vista oral. Les persones acusades seuran a la banqueta per torns, ja que el jutjat no ha pogut trobar una sala prou gran per a totes elles, les seves advocades i la resta de personal del jutjat i la fiscalia. El cas ha estat instruït durant sis anys pel jutjat d'instrucció 17 de Barcelona, i ara, la defensa es planteja la presentació d'un recurs per a impugnar tot el procediment, que ha estat ple d'irregularitats. Altres 11 persones, que en un principi havien estat detingudes i processades, finalment no seran jutjades, però han estat citades com a testimonis. Entre aquestes hi havia quatre periodistes –TVE, Telecinco i La Directa (qui escriu aquest article)– i dos advocats. 

Un llarg matí de Sant Joan i 72h als calabossos

L'acció es va realitzar el matí del dia de Sant Joan de l'any 2006, quan desenes d'activistes contràries als centres d'internament d'estrangers i a la Llei d'Estrangeria van accedir a les obres del nou CIE de la Zona Franca i van procedir a fer un desmuntatge simbòlic de reixes, portes i càmeres de vídeovigilància. La protesta es va fer en el marc de la Segona Caravana Europea per a la Llibertat de Moviment, que durant aquells dies va recórrer diverses ciutats de l'Estat espanyol. Tot plegat es va efectuar sense provocar cap destrossa, mitjançant clau anglesa i tornavís. Després, van anar deixant el material desmuntat a la planta baixa de l'edifici. De cop i volta, però, un comandament de la Unitat d'Intervenció Policial de Barcelona (antiavalots de la policia espanyola) va fer acte de presència als terrenys del CIE, i visiblement exaltat va ordenar la detenció de tota la gent que es trobava al solar on es feien les obres o a les seves immediacions. A partir d'aquí va començar una veritable cacera del manifestant. Els policies van perseguir les activistes, les van insultar, agredir i humiliar amb tota mena de vexacions. Durant més d'una hora, totes elles, van ser obligades a romandre de cara a la paret a ple sol, mentre els policies les colpejaven i escopien. Posteriorment, després de ser emmanillades, van ser traslladades una a una a la comissaria de La Verneda, on les van obligar a romandre en el pati de l'edifici durant hores, primer d'empeus i després agenollades. 

Les 'fètides' cel·les del CIE Verneda

La Delegació del Govern espanyol a Catalunya va voler castigar-les, tancant-les durant 72 hores (el màxim que permet la llei) als calabossos del que fins aleshores havia funcionat com a centre d'internament d'estrangers, al bell mig del barri de la Verneda de Barcelona. La seva detenció, però, va tenir un aspecte positiu, van poder constatar en pròpia pell que les instal·lacions eren brutes, fredes i amb un tracte molt allunyat dels patrons mínims de respecte als drets humans. Molta gent dormia directament sobre les rajoles, les reixes de la claveguera eren al passadís de les cel·les, no hi havia cap mecanisme de ventilació, havien de suplicar per a poder anar al lavabo i l'aire es feia irrespirable i asfixiant; en conclusió, el dia a dia d'aquesta mena de centres. Després de ser traslladades a l'antic edifici dels jutjats del passeig de Lluis Companys van ser posades en llibertat amb càrrecs, pendents d'un judici que ara es vol desenterrar de les catacumbes arxivístiques de l'actual Ciutat de la Justícia.