Portada › Internacional › Europa i Nord America ›

Els plans d'austeritat aboquen Grècia al drama social

DAVID BOU · SALÒNICA | 28/02/2012

La pèrdua de poder adquisitiu i l'augment de preus i impostos precaritzen el nivell de vida

Cada dia que passa a Grècia, la depressió econòmica i social s'agreuja. Els seus carrers desprenen la tristesa i desesperació que pateix en la seva quotidianitat la població d'un país enfonsat en una crisi sense precedents a la Unió Europea. Les noves condicions imposades per la Troika, nomenclatura popular amb la que es coneix el trio format pel Fons Monetari Internacional, el Banc Central Europeu i la Comissió Europea, per tal de rebre el paquet econòmic de 130.000 milions d'euros del segon rescat i evitar la suspensió de pagaments, suposen un altre pas endavant en el desmantellament dels drets socials d'un poble enfurismat, que no entén perquè es carrega tot el pes de la crisi a les esquenes de treballadores i pensionistes.

3 milions de persones pobres

Les dades del darrer informe de l'oficina d'estadística europea Eurostat, de l'any 2010, pocs mesos després de l'aprovació del primer pla de rescat de l'economia grega, apunten que una mica més de tres milions persones en un país d'onze milions d'habitants, viuen sota el llindar de la pobresa i en risc d'exclusió social, i a hores d'ara, ningú dubta que aquesta xifra ha augmentat durant el 2011, període en el que les dades oficials d'atur han arribat al 21%.
Durant el darrers mesos, s'han aplicat les mesures d'austeritat més dràstiques i les anomenades taxes d'emergència a la propietat que posen en escac la classe mitjana. Les prestacions socials s'han vist retallades de tal manera que no és estrany trobar una cadira sobre un tauló de fusta amb quatre rodetes per transportar els malalts a l'interior dels hospitals públics. Fins i tot, el funcionariat, sector tradicionalment privilegiat i vist amb recel per part de la societat grega -a causa de la corrupció i els tractes de favor de l'administració- ha vist dinamitat el seu estatus amb el recent acomiadament de quinze mil treballadors com a primera fase dels cent cinquanta mil llocs de treball que es preveu suprimir en en el sector públic durant els propers anys.

La desesperació de les treballadores

Irini té 35 anys i està esperant un fill. A hores d'ara treballa com a investigadora en un projecte cofinançat per la UE que cerca estratègies per ensenyar a les persones migrades la llengua grega i així facilitar la seva integració. Sap que l'any que ve es quedarà a l'atur per la supressió del finançament als programes socials i no veu sortida a la situació que els escanya: “hem fet milers de manifestacions, vagues, acampades, assemblees, i segueixen sense escoltar-nos. Que hem de fer perquè es faci justícia?” es pregunta desencisada.
Un cas paradigmàtic de la desesperació de moltes famílies el van protagonitzar, el passat 15 de febrer, un matrimoni que treballa a l'oganisme OEK, l'empresa estatal encarregada de l'habitatge social que properament serà suprimida a causa dels plans d'austeritat. La parella de funcionaris, ofegada amb una hipoteca i diversos prèstecs, es va enfilar durant unes hores a una finestra de la seu de la institució amenaçant en tirar-se al buit pel temor a ser acomiadats. Tot i que finalment van ser persuadits a desistir de les seves pretensions, aquesta situació no és novedosa al país, on la taxa de suïcidis segons en Ministeri de Sanitat va créixer un 40% al 2011.

Una situació extrema

Veritablement esdevé complicat no caure en la desesperança. La misèria es fa visible a cada cantonada d'Atenes i Salònica -principals ciutats del país-, i es fa difícil passejar sense trobar algú demanant almoina a un semàfor o la terrassa de qualsevol cafè. Observar grups de drogodependents consumint heroïna al ben mig de les ciutats s'ha tornat tant habitual que, fins i tot, els vianants passen pel seu costat sense immutar-se. És una situació extrema que ha deixat de sorprendre al dia a dia dels carrers hel·lènics. Voltar per Grècia i no llegir la paraula “Enoikiazetai” (es lloga) s'ha convertit en una quimera. Els propietaris de pisos no troben qui els llogui o els compri i la Confederació Nacional del Comerç Grec calcula que aproximadament 65.000 negocis comercials han abaixat la persiana des de principis del 2011, el 25% al centre d'Atenes. Tanmateix, s'estima que aquesta dada podria arribar a duplicar-se durant aquest any a causa de la caiguda en picat del consum provocat per la disminució dels salaris i la pujada del IVA fins a un 23%.

L'explosió social preocupa als poders fàctics. Les protestes cada vegada són més impredictibles i incontrolables. Els moviments socials i sindicats combatius aposten per ocupacions als llocs de treball i organismes públics, pressionant per a una vaga indefinida. Però a hores d'ara a Grècia hi ha molta gent que no té res a perdre, i això esdevé el factor més perillós per a uns governants mancats de legitimitat social en un Estat que ha cedit la seva sobirania als dictàmens del neoliberalisme. 

ETIQUETES:

Arxiu

nº 317
15/05/2013 / 21/05/2013

Escolta la Directa!

Directa 317
Descarrega el butlletí

Publicitat

Agenda

Publica l'esdeveniment que vulguis donar a conèixer. Abans d'activar-se serà validat per algu de la redacció

Afegeix el teu esdeveniment

«  

Maig

  »
M T W T F S S
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
31
 
 
 

Propers esdeveniments

Accedeix al Complement Directa