Els violents enfrontaments al Líban fan témer una expansió del conflicte sirià
NICO LUPO - TRÍPOLI |
16/05/2012
Calma tensa a Trípoli després de tres dies de combats entre sunnites i alauites. Un ampli sector de la població de la ciutat acusa el govern libanès de seguir les directrius del règim d'al-Assad
Els combats entre partidàries i contràries al règim sirià a la ciutat libanesa de Trípoli han tornat a encendre les alarmes sobre la possible regionalització del conflicte del país veí. Dilluns passat, vuit persones van morir i més de vint van resultar ferides a causa dels trets i llançaments de llançagranades entre els barris de Bab el-Tebbaneh, de majoria sunnita, i l'adjacent Jabal Mohsen, on predomina la minoria alauita. Encara que l'exèrcit va intervenir i va entrar en els dos barris a primera hora del matí de dimarts, alguns enfrontaments menors a l'inici de la tarda van provocar tres nous ferits.
Les primeres escaramusses van ser entre l'exèrcit libanès i islamistes, però la situació va virar ràpidament cap a un conflicte polític i sectari. El detonant va ser la detenció, per part de les forces de l'estat, de Chadi Mawlaoui, acusat de pertànyer a una organització terrorista. Les protestes de familiars i cercles pròxims es van sumar a les concentracions de salafistes, que demanen l'alliberament de "180 persones que porten cinc anys empresonats sense haver estat jutjats" explicava Mohammad, el cosí de Mawlaoui.
La matinada de dissabte a diumenge van tenir lloc els primers combats entre les milícies de cada un dels dos barris. Tres persones van morir el primer dia, entre elles un soldat de l'exèrcit que va rebre un tret per part d'un franctirador mentre esperava un autobús que el traslladés a Akkar, una altra regió del nord. Les barricades de pneumàtics i contenidors de metall tallaven les vies d'accés als barris, mentre el govern no es decidia a enviar a l'exèrcit.
Un sector de la població sunnita de Trípoli acusa el govern libanès de coalició, del qual forma part Hezbollah, el partit xiïta que dóna suport a la família d'al-Assad, d'acatar ordres del règim sirià. El diputat Mouin al-Meraabi ha acusat l'exèrcit de mantenir-se al marge del conflicte per "agradar a Damasc". I és que Trípoli, de majoria sunnita i situada a pocs quilòmetres de la frontera, acull molts de les refugiades sirianes i, segons el diputat, el règim del país veí no vol que “aquestes se sentin segures”.
Uns enfrontaments que es repeteixen regularment
Aquests no són els primers combats entre alauites i sunnites dels dos barris. "Sempre passa alguna cosa dues o tres vegades a l'any", assegura Nader, jove estudiant de 17 anys. El darrer cop va ser el mes de febrer, i durant una setmana, els trets i el llançament de granades va fer témer un desbordament del conflicte sirià. La calma tensa s'ha mantingut fins aquest mateix dissabte, però l'escalada de violència ha destapat l'ús de nou armament. La televisió libanesa LBC va informar que, per primera vegada a Trípoli, es van usar morters, i les editorials dels diaris i columnistas però ara també polítics ja no amaguen la seva preocupació pel possible desbordament de la situació. “Trípoli i la zona nord del país està quedant poc a poc fora de control” assegurava una columna del diari francòfon L'Orient-Le Jour.
Els carrers estaven deserts dilluns passat. Els dies laborables, les artèries principals són bullicioses i estressants i la contaminació acústica i de l'aire s'escolta i sent només entrar a Trípoli. En un país on els controls militars són abundants, l'exèrcit havia instal·lat nous checkpoints a la ciutat que avisaven el nouvingut. Els cotxes i autobusos es veien obligats a zigzaguejar per superar les barreres establertes per l'exèrcit. Una dotzena de soldats, cadascun d'ells amb un cinturó de bales al coll i el fusell M16 sobre les seves mans, observaven els vehicles amb deteniment.
De camí a peu a Bab el-Tebbaneh, Abu Ahmed, que vora la trentena i ha viscut part de la seva vida a l'estranger, com molts altres libanesos, repeteix sense parar: "big problems!". Els sons dels trets es fan cada vegada més nítids. Saluda alguns veïns, que xiulen per advertir la milícia de la seva presència. Abu Ahmed li dóna els tres petons pertinents al primer que troba, apostat en una cantonada. Amb barba ben definida i cabell llarg engominat cap enrere, aquest últim vesteix una armilla on guarda la munició del Kalaixnikov que penja de la seva mà dreta. Mentre adverteix Abu Ahmed de la situació, se sent una forta explosió que prové del cor del barri sunnita.
Bab el-Tebbaneh està situat a poc més de quinze minuts a peu del centre de Trípoli, però és un dels més pobres d'una ciutat molt descurada pel feble estat libanès. "Allà s'alimenten a base de Lebneh, iogurt líquid típic del país, pa i aigua" assegura Tareq, propietari d'una pastisseria situada a pocs metres del barri. Dos milicians fan un petit descans i aprofiten per menjar alguns baklavas i dolços libanesos. Situat al peu d'un turó, Bab el-Tebbaneh és fàcil objectiu per a les milícies del barri rival de Jabal, ja que els edificis escalen aquesta muntanya i tenen a tir el barri sunnita.
Síria sempre present
Passades les quatre de la tarda, poc després que els altaveus dels minarets avisin pel rés, els salafistes comencen a arribar a la plaça Sahat Al Nour, on des de fa dues setmanes acampen per demanar l'alliberament dels seus companys. La majoria dels assistents porten llargues barbes, alguns gorres de tela enganxats al cap i d'altres es lliguen unes bandes negres amb inscripcions al voltant del front. Els venedors ambulants de sucs naturals, manouches o cafès no paren de treballar, i els ciclomotors, alguns dels quals onegen la nova bandera siriana amb franja verda en lloc de vermella, circulen al voltant de la rotonda. No hi ha cap dona en la concentració, i els propis salafistes acordonen els sis carrers que desemboquen a la rotonda. Un d'ells, amb un walkie-talkie i auricular a l'orella, esbossa mig somriure quan és preguntat sobre la situació dels combats, per a continuació respondre "no comment, you understand?".
Durant els discursos, les esbroncades són notòries cada vegada que el nom de Bashar al-Assad és pronunciat i amplificat pels altaveus, situats sobre de la mítica furgoneta que Volkswagen va popularitzar durant els anys seixanta. Passada una estona, apareixen dos tot terrenys amb els vidres tintats i un d'ells sense cap de les dues matrícules. En baixen diverses persones i un xeic salafista, vestit de blanc i amb un llarga barba canosa. Després d'atendre els mitjans i saludar algun dels presents, se'n va de la mateixa forma que ha arribat.
Als desèrtics carrers, algunes famílies aprofiten la inquietant calma per passejar al costat dels seus fills. Altres dediquen aquest dia en què la majoria de botigues tenen baixades les persianes per reunir-se al bar i xerrar mentre prenen te o cafè. "Nosaltres ja estem acostumats a la guerra", afirma Mohammad, propietari d'un petit local, "el que passa és que aquesta vegada alguns volen importar el conflicte sirià al Líban". La majoria de tripolitans assenyala Síria com la font dels seus problemes després de dècades d'ocupació i ingerència en la vida política, però és difícil trobar algun tipus d'autocrítica. La nit de dilluns, els combats van continuar fins l'arribada de l'exèrcit cap a les sis del matí. Només un cop entrada la matinada, a l'hora del rés, els trets van cessar durant més de quinze minuts.
Publicitat
Agenda
