Dimecres, 22 de Maig de 2013 | 05:46
Portada › Expressions ›

Les cançons perennes

ROGER BONASTRE | 13/04/2012

La cantant de Ripoll presenta el seu nou treball després de tres anys

“Podria ser a qualsevol lloc però ara vull ser aquí” explica i canta a la vegada Mireia Madroñero (Ripoll, 1980) a “2010-2011” —segona cançó del seu nou ep Totes les coses perennes (Sones 2012)— qui sap si expressant, entre els molts i diversos desitjos que habiten la seva obra, el d'allargar les mans i aixecar la veu per arribar a l´oient que para l´orella, ara i aquí, amatent i conscient del moment, i així potser, durant un instant —una cançó o quatre— romandre aliè al ritme frenètic de les hores i els dies.

Sí, Miss Carrussel torna a ser aquí. Han passat tres anys des del seu primer disc Patis Interiors (Sones 2009), en paraules de l´autora un arxiu de les cançons escrites fins aleshores, observacions i reflexions en transició, cap endins i cap enfora, de passat, present i anhels de futur, tot plegat a mig camí entre el pop artesanal i la cançó d'autor. Sí, el temps ha passat i Miss Carrussel ha afinat la punteria i carregat les noves cançons amb munició —música i lirisme— de més llarg abast, amb pensaments en veu alta, soliloquis i confessions amarades d'intimitat i poesia, d'horitzons amples i urgències més quotidianes, cançons per ser escoltades i fins i tot llegides, forjades amb molta curiositat i pulsió de vida, ara una mica d'humor, ara de malenconia, a la recerca de les coses perennes, sense els grillons del temps i l´espai.

Però hi ha molt més que això, hi ha l'ànima de Miss Carrussel, és a dir, la veu de la Mireia, i val a dir que com la d'aquesta ripollesa en tenim ben poques, una veu femenina sense complexos, d'un timbre gruixut i càlid, una veu franca, profunda i propera, que entona, canta i recita amb una dicció i claredat que ja voldrien per a ells més d'un i de dos locutors de ràdio d'aquí i de més enllà. Una veu, dèiem, que s´acompanya amb gràcia i encert d'un piano estones lluminós i estones solemne, un punt afrancesat, com de cabaret de mitja tarda si és que això és possible.

I bé, sigui perquè les muses arriben i se'n van sense encomanar-se ni a Déu ni a sa mare, perquè no convé forçar-les, perquè Mireia Madroñero coneix bé el món i el submón de la música i els músics, o simplement perquè sí, Totes les coses perennes és un regal de “només” quatre cançons, i se'ns fa curt. Totes quatre —“Tanmateix”, l´abans esmentada “2010-2011”, “Cançó del potser sí” i “A la platja d'ombres llargues”— tallades d'aquesta fusta que si hom crema amb paciència i flama baixa escalfa com la que més; quatre cançons que són, a més, escaires d'una portada d'aquelles de les què —també— se'n veuen poques: un retrat elegant, suggerent i enigmàtic, amb un deix antic o clàssic, fins i tot intemporal. Escolteu i mireu: misscarrussel.bandcamp.com

Restarem, doncs, atents a les activitats de Miss Carrusel, mentrestant gaudim de la seva veu, de les paraules i el piano, de cançons veritablement perennes.

ETIQUETES:

Arxiu

nº 318
22/05/2013 / 28/05/2013

Escolta la Directa!

Directa 318
Descarrega el butlletí

Publicitat

Agenda

Publica l'esdeveniment que vulguis donar a conèixer. Abans d'activar-se serà validat per algu de la redacció

Afegeix el teu esdeveniment

«  

Maig

  »
M T W T F S S
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
31
 
 
 

Propers esdeveniments

Accedeix al Complement Directa