Les empreses de seguretat privada mantenen l’ocupació de l’Iraq

Els Estats Units han retirat tots els seus soldats de l’Iraq i el president nord-americà, Barack Obama, ha donat per acabada la guerra que va iniciar George W. Bush el 2003, però l’ocupació militar del país segueix en vigor. La mantenen una munió d’empreses militars i de seguretat privada, moltes d’elles occidentals, que controlen els centres estratègics del país i generen grans beneficis. Així ho denuncia l’informe Privatització de la guerra, violència i empreses militars i de seguretat privada, impulsat per l’Institut per la Noviolència Activa de Nova – Innovació Social.

L’estudi, realitzat per un equip d’investigació del qual han format part dos investigadors jurídics iraquians i que ha estat presentat a un Grup de Treball de les Nacions Unides dedicat precisament a les violacions dels drets humans per part de mercenaris, denuncia que aquestes empreses són responsables de nombrosos abusos, així com de vulneracions de drets de la població local, episodis que tendeixen a quedar impunes fruit d’una normativa estatal i internacional deficient o inadequada.

Privatitzar la guerra: el desmantellament de l’Estat de dret

Impulsades per Dick Cheney com a secretari de Defensa dels EUA durant la presidència de Bush pare i, més tard, com a vicepresident amb Bush fill, les empres militars i de seguretat privada (Private Military Security Companies, PMSC) han constituït, juntament amb el sector de la tecnologia militar, el refugi perfecte per al negoci armamentístic, perjudicat per la reducció del comerç d’armes que va seguir el final de la Guerra Freda. El seu establiment a l’Iraq data de l’inici de la guerra, el 2003, i s’ha convertit en un negoci rodó. Les principals empreses del sector, de capital nord-americà, han augmentat els guanys exponencialment: l’últim any, CACI va obtenir 3.150 milions de dòlars de beneficis; L-3 Communications, 15.600 milions; KBR, 10.100 milions, i Dyncorp International, que el 2003 va entrar a formar part de CSC, 16.200 milions (en aquest cas durant el 2010).

La gran majoria de contractes obtinguts per les PMSC són formalitzats amb el Departament d’Estat dels EUA, així com amb altres governs, majoritàriament occidentals. Per tant, són les contribuents nord-americanes i europees les que paguen les desorbitades xifres que guanyen aquestes empreses, que estan protagonitzant un desmantellament de l’Estat de dret i un afebliment dels principis del dret internacional. L’externalització d’una de les funcions bàsiques atribuïdes a l’Estat, la seguretat, té unes conseqüències pernicioses, que el cas de l’Iraq exemplifica a la perfecció: es tracta del país on més s’ha privatitzat la seguretat i, alhora, d’un dels llocs més perillosos i inestables del món, situació que ha repercutit especialment en la població iraquiana.

Violacions dels drets humans i impunitat

Tal com documenta la investigació de l’Institut per la Noviolència Activa de Nova, la presència de les PMSC a l’Iraq ha donat lloc a un reguitzell d’abusos i violacions dels drets humans. Si bé inicialment només havien de dur a terme tasques logístiques, de suport a les tropes, aquestes empreses han participat en nombroses accions bèl·liques, en molts casos fent un ús brutal de la força. Una de les principals companyies del sector, Blackwater, ha estat responsable de més de 195 incidents de vulneració de drets des del 2005.

L’episodi segurament més conegut, la matança de disset civils que va tenir lloc a Bagdad el 16 de setembre del 2007, és també un clar exemple de la impunitat de què gaudeixen aquestes violacions dels drets humans: l’empresa va evitar la denúncia de les afectades per mitjà de compensacions econòmiques a les familiars de les víctimes i a les persones ferides, i mai va fer-se un judici. La legislació nord-americana ha emparat aquestes accions: la majoria va produir-se entre 2005 i 2008, període en què els EUA van aprovar una sèrie de normes jurídiques que dotaven d’impunitat les PMSC.

Una àmplia exposició de les conclusions de la investigació de Nova i de les implicacions de la privatització de la guerra són recollides pel coordinador de l’informe, Felip Daza, en l’article “La privatització de la guerra i la moral”, que publiquem en el núm. 260 de la Directa, dins dels Quaderns d’Illacrua, núm. 93. També pot consultar-se un resum de l’informe aquí.