L'Hotel Colón: un dels epicentres de la lluita

L’Hotel Colón, durant les jornades del juliol de 1936, va ser un dels epicentres de la lluita entre els sectors militars sublevats i les forces republicanes i obreres. Una columna d’infanteria, provinent del quarter de Pedralbes, havia entrat a la plaça de Catalunya pel carrer Pelai, dirigida pel comandant López Amor. Tot i que la plaça estava plena de guàrdies d’assalt i militants obreres, els grups de militars es van fer passar per lleials a la República i van poder situar dues peces d’artilleria al centre de la plaça, des d’on van canonejar l’edifici de la Telefónica, ocupada per militants obreres armades. La batalla de la plaça de Catalunya va esclatar, es va generalitzar el tiroteig i Lòpez Amor va ser capturat per guàrdies d’assalt. Aleshores, els militars facciosos van prendre l’Hotel Colón i els baixos de la Telefónica i, des d’allà, van resistir els atacs combinats de la guàrdia d’assalt i les forces obreres. No va ser fins a les 4 de la tarda que van aparèixer les banderes blanques de rendició al Colón. Durruti i Obregón (que va morir durant l’assalt) van recuperar l’edifici de la Telefónica gràcies a l’atac massiu que va emprendre la militància anarcosindicalista des de la Rambla. Al mateix temps, guàrdies civils i grups obrers, amb Josep Rovira del POUM (Partit Obrer d’Unificació Marxista) al capdavant, van entrar a l’Hotel Colón i van fer presoners els oficials revoltats. La plaça era plena de cadàvers, però havien vençut l’exèrcit. Amb la derrota de Goded a Capitania, la sublevació es podia considerar derrotada.
Després dels fets, la UGT va requisar el Colón, que es va convertir en la seu de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya, on va ser fotografiada la militant Marina Ginestà. Amb la creació del PSUC, l’hotel va passar a ser una de les noves seus del partit i els rostres de Lenin i Stalin van substituir el luxe burgès –i les tertúlies bohèmies de l’American bar– de l’època anterior. Després dels Fets de Maig de 1937, el Colón albergà les tristament conegudes txeques estalinistes, on van ser detingudes moltes persones anarcosindicalistes. Al llarg de la guerra, va acollir menjadors populars i, el 1938, va ser bombardejat per l’aviació feixista. L’any 1942 va ser enderrocat i s’hi va erigir l’edifici del Banesto. Dècades després, ja buit, el 25 de setembre de 2010, va ser ocupat per organitzar la vaga social de les precàries, la que va esclatar el 29-S.