Més enllà dels marges de la cançó d’autor

De concerts com aquest no se’n veuen cada dia. La 17ª edició del festival Barnasants no podria haver començat millor: un, dos, tres concerts de Sanjosex per tancar, després de dos anys de gira, la presentació d’Al marge d´un camí, el seu tercer i fins ara darrer disc.
Si se’m permet dir-ho així, la majoria ja sabíem del talent i sensibilitat musicals de l’empordanès Carles Sanjosé Bosch -Sanjosex-, però no teníem tan present fins a quin punt el seu repertori s’enriqueix i s’enlaira en directe superant de llarg els marges de la cançó d’autor. És prou clar que els principals responsables de tot plegat són en Carles, la solidesa de les seves composicions i la seva veu amable, honesta i acollidora, però cal destacar, i molt, la gran aportació i versatilitat de la banda que l’acompanya, un quartet magnífic format per en Pep Mula, Miquel Sospedra, Richie Àlvarez i Xarim Aresté, que darrerament sembla tenir el do de la ubiqüitat.

Versió popular de 'Muntanyes de Canigó'
Després, segons diuen, d’una primera nit prou memorable però amb massa nervis, el mig temps elegant de No som res, una de les millors peces del darrer disc amb permís de Futur incert, va obrir el segon concert —el passat 27 de gener— i el va cloure la versió més popular que s’hagi escoltat fins ara de Muntanyes del Canigó. Entremig, i al llarg de quasi dues hores, la Sala Luz de Gas -sorollosa i a vessar- va poder gaudir d’una tria prou encertada de les cançons més representatives dels tres discos del bisbalenc, gairebé totes amb subtils però ben reconeixibles arrengaments de rock, folk i pop incloent-hi picades d’ullet a la rumba i el flamenc. Així, en el transcurs d’una vetllada de gran comunió entre públic i escenari, especialment celebrades i corejades foren, entre d’altres, les tonades d´Animal salvatge (seguida a brams), Temps i rellotge, Les mitgeres al descobert o Puta.
Tal i com en Sanjosé es va encarregar de recordar més d’una i de dues vegades, el concert fou enregistrat per a la posterior publicació d’un disc en directe que, només que aconsegueixi enllaunar i reproduir la meitat de la intensitat i l’atmosfera de la nit, ja serà un treball a tenir molt en compte. L’altra notícia, aquesta molt menys falaguera, és que, segons es desprèn de rumors més o menys confirmats a les entrevistes dels darrers dies, Sanjosex s’estarà una temporada allunyat dels escenaris. Pel que sembla, toca descansar una mica i qui sap si plantar les llavors d’un nou treball. Res més a dir, moltíssimes gràcies i fins ben aviat.