

El cantant i músic Roger Mas és un dels pocs artistes catalans que pot omplir la sala gran de l'Auditori, ja sigui en solitari, amb la seva banda liderada pel mestre Xavier Guitó o, com fou el cas de dissabte passat, acompanyat pels dotze músics que conformen la Cobla Sant Jordi Ciutat de Barcelona. Però l´esdeveniment no acaba dalt de l'escenari, va molt més enllà: el públic el formaven persones de com a mínim tres generacions. Aquesta no és una qüestió menor, les cançons i la veu de Mas tenen aquest poder tan rar com excepcional, sedueixen famílies senceres, d'avis a néts, als quals, en aquesta ocasió, cal afegir els amants de la Cobla, fidels o accidentals.
A banda del seu talent, mostrat i demostrat amb escreix durant els darrers anys, el solsoní és un home intel·ligent i amb sentit de l'humor, amb prou atreviment per aixecar el cap per damunt de les seves cançons, arriscant-les, reintepretant-les i canviant-les de context a la recerca de noves fronteres musicals, d'espais comuns entre la cançó contemporània i la música tradicional. En aquest sentit, l'especial i generós repertori de dissabte vingué conformat per cançons ja conegudes del seu catàleg -a destacar “El Dolor de la bellesa”, “Caminant” i sobretot “Valent com la lluna”-, altres d´inèdites com la magnífica “Si el mar tingues baranes” -basada en el poema homònim de Maria Mercè Marçal- o l´”Emboscat”, i reeixides versions -cantades en llengua original- de peces tan reconegudes i estimades arreu com “L'aigle Noir” de Barbara, “Haika mutil” de Mikel Laboa o “Amore che vieni, amore che vai” del genovès Fabrizio de André. Tot plegat amb l´acompanyament i la complicitat de la Cobla Sant Jordi, ara vestint el repertori de Mas amb ben trobats i atractius arranjaments a càrrec de Xavier Guitó, ara mostant la seva potència i versatilitat instrumental amb peces com “El rei dels núvols” o la “Muixeranga”. No fou estrany, per tant, que cantant i Cobla acabessin entonant La Santa Espina.
Sortosament, de tot plegat se'n pot gaudir al disc Roger Mas i la Cobla Sant Jordi Ciutat de Barcelona (SJProduccions, 2012), un àlbum en directe enregistrat els dies 28, 29 i 30 del passat mes de desembre del 2011 al Teatre Comarcal de Solsona. Un disc únic en el seu gènere híbrid de cançó d'autor i cobla, testimoni de la riquesa musical dels Països Catalans.
Així, quatre anys després de la publicació de Les Cançons Tel·lúriques, un dels millors, sinó el millor disc de música en català del darrer decenni, Roger Mas aplega en el seu bagatge i catàleg discogràfic el passat, present i futur de la cançó com a gènere de música popular, recull i acull amb rigor música de tothom i per a tothom, quelcom a l´abast de molt pocs.
Publica l'esdeveniment que vulguis donar a conèixer. Abans d'activar-se serà validat per algu de la redacció
| M | T | W | T | F | S | S |
|---|---|---|---|---|---|---|
|
|
|
1
|
2 |
3
|
4
|
5
|
|
6 |
7
|
8
|
9
|
10
|
11
|
12
|
|
13
|
14 |
15
|
16
|
17
|
18
|
19
|
|
20 |
21 |
22
|
23
|
24
|
25
|
26 |
|
27 |
28 |
29 |
30
|
31
|
|
|
El web de la Directa incorpora Google Analytics per tal de millorar el seu funcionament. Si vols preservar la teva privacitat pots instal·lar-te l'afegitó 'disconnect' al teu navegador. Per saber més sobre aquesta qüestió pots llegir: article 1, article 2, llibre 1
Copyleft Setmanari de comunicació Directa, Creative Commons Reconeixement - No Comercial - Sense Obra Derivada 2.5
Disseny: Anna Torner | desenvolupament del diseny web per Projecte Ictineo
