La privatització d'Aigües Ter-Llobregat genera dubtes sobre el control democràtic de l'aigua
ÒSCAR ROMERO |
09/07/2012
Article publicat a l'edició 279 del Setmanari de Comunicació Directa, el 27 de juny de 2012
S’enduen l’aigua cap al seu molí, en sentit literal. El 31 de maig, la Generalitat va publicar l’avantprojecte de privatització de l’empresa Aigües Ter-Llobregat (ATLL), que abasteix l’aigua en alta –des de la font d’aigua fins als dipòsits municipals– de la ciutat de Barcelona, la seva àrea metropolitana i nou comarques del seu voltant. L’empresa pública és propietària de les instal·lacions que potabilitzen l’aigua del Ter i el Llobregat i dessalinitzen l’aigua de mar i la seva clientela són les empreses de distribució en baixa –des dels dipòsits de capçalera fins a les llars–, tant públiques com privades. Es calcula que ATLL abasteix prop de cinc milions de persones de més de 100 municipis.
La privatització d’ATLL i el desmantellament de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) suposen un canvi de paradigma en la gestió de l’aigua al nostre país. S’abandona el model actual, majoritàriament públic i que contempla la gestió integral i ecosistèmica de l’aigua –abastament, sanejament, rius i aqüífers–, per instaurar un model basat en el negoci privat que només contemplarà l’abastament i el sanejament i que podria suposar, segons denuncien diferents organitzacions socials, danys mediambientals, un augment del preu de la factura de l’aigua i, possiblement, acomiadaments de personal.
Fa anys que el sector privat deleja l’últim tros del pastís. L’electricitat, el gas i les comunicacions ja són serveis domèstics bàsics totalment privatitzats, però l’aigua encara s’hi resisteix. Amb el subterfugi de la crisi econòmica, arriba la gran oportunitat. La comercialització d’un servei bàsic com l’aigua és seductora per les empreses perquè genera molts beneficis, pocs riscos i molta liquiditat, ja que les usuàries paguen els seus rebuts cada dos mesos. Ho reconeixia sense cap mena d’escrúpol la presidenta autonòmica de Madrid, Esperanza Aguirre, durant l’anunci de privatització del canal Isabel II: “És una rendibilitat molt segura, tothom consumeix aigua”.
Malvendre Aigües Ter-Llobregat
Amb la venda d’ATLL, el govern pretén ingressar 995,5 milions d’euros. Oficialment, el que es farà no serà vendre les infraestructures, sinó externalitzar els serveis que ofereix per un període de 50 anys. L’empresa concessionària haurà de pagar 400 milions d’euros inicialment i la resta de forma esglaonada al llarg d’aquest període. La Plataforma Aigua és Vida ha denunciat aquesta mala venda, ja que ATLL està valorada en 1.400 milions d’euros. Desvestir un sant per vestir-ne un altre, Mas destinarà els 400 milions obtinguts a reduir el dèficit general de la Generalitat, tot i que la llei òmnibus –aprovada pel propi govern a finals de l’any passat– preveia que els fons aconseguits per aquesta privatització es dediquessin al dèficit, les inversions i el manteniment del cicle de l’aigua.
L’operació hipoteca les generacions que han de venir i genera grans dubtes sobre el control democràtic de la gestió de l’aigua en el futur. El preu de la factura de l’aigua pujarà, com a mínim, entre un 30 i un 40%. És el que es desprèn de la pàgina 36 de l’avantprojecte, la tarifa de l’aigua que paguen les distribuïdores en baixa a ATLL passarà dels 38 cèntims d’euro per metre cúbic als 85 cèntims d’euro. Un increment que recaurà en les consumidores i que encara podria augmentar més perquè, probablement, serà la principal font de finançament amb què la concessionària haurà d’afrontar els costos d’explotació, recuperar el cànon que pagarà a la Generalitat, finançar les inversions que estableix la concessió i repartir beneficis a accionistes. Segons publicava un diari econòmic digital la darrera setmana, les empreses interessades en Aigües Ter-Llobregat –Agbar, Comsa Emte i Aqualia (FCC)– estarien pressionant el govern perquè abaixi el preu de la concessió.
L’ACA, en punt mort
Mentrestant, l’Agència Catalana de l’Aigua, l’altre pal de paller de la gestió pública de l’aigua, continua a la deriva. L’ERO planeja sobre el personal i, probablement, aterrarà cap a finals d’any. De moment, ja hi hagut una desena d’acomiadaments i unes quantes baixes voluntàries. El centre de telecontrol està aturat, les tasques d’inspecció s’han reduït i el material fungible d’oficina és molt escàs. L’ ACA és l’empresa pública que es va constituir com a Administració Hidràulica de Catalunya l’any 2000 per gestionar i planificar el cicle integral de l’ aigua sota els principis de la Directiva Marc de l’Aigua europea. El deute de 1.350 milions d’euros que arrossega es deu, segons denuncien les treballadores, a la manca de voluntat política per finançar les inversions dutes a terme. Gabriel Borràs, excap de Planificació a l’ACA, ho explicava clarament fa uns mesos: “Fa poc temps, el president Jordi Pujol va declarar que l’ACA podia arruïnar el país. Jo diria, en tot cas, que ha estat la classe política la que ha arruïnat l’ACA”.
Remunicipalitzar la gestió de l'aigua
L’incompliment de les promeses sobre les millores del servei, la qualitat i el preu de l’aigua per part de les empreses privades està provocant processos de remunicipalització o de privatització a la inversa. A París, l’Ajuntament va remunicipalitzar el servei l’any 2010 i va aconseguir rebaixar les tarifes l’any següent. A Itàlia, es va fer un referèndum on van votar més de 25 milions de persones i es va aconseguir aturar la privatització del servei públic de l’aigua. Als Països Catalans, també comptem amb alguns casos: s’ha remunicipalitzat el servei al Figaró-Montmany i a Arenys de Munt, i s’ha aconseguit aturar la privatització a Bétera.
El cas de Martorell
Martorell és un exemple del que pot suposar privatitzar l’aigua. L’any 2009, l’Ajuntament va concedir el servei d’aigües, que fins llavors gestionava l’empresa municipal Aigües de Martorell, a l’empresa Sorea (Grup Agbar) per un període de 30 anys. El govern convergent va prometre, aleshores, que la qualitat de l’aigua milloraria i que el preu de la factura no pujaria. El març passat, però, CIU i PP van aprovar una pujada de la factura de l’aigua del 100%. L’oposició municipal ha denunciat que la qualitat de l’ aigua no ha millorat i que Sorea no ha fet les inversions promeses.
Publicitat
Agenda
