Retrobat amb noves cançons per descobrir

Sempre és un repte presentar en directe cançons que el públic encara no coneix, és arriscat i per tant cal valentia i convicció. Sortosament, com va quedar prou palès al seu concert de divendres passat, 10 de febrer, a la Sala Luz de Gas, el músic mallorquí Miquel Vicensastre -ànima de Marcel Cranc- aplega aquestes i moltes altres qualitats que paga la pena descobrir.
Assegut al piano i sintetitzadors, ben acompanyat de guitarra -aquest cop Jaume Tugores enlloc de Jaume Compte- baix i bateria, Vicensastre va presentar nombroses peces del seu nou i quart disc titulat U (2012, Musicbus), i en va repassar del seu anterior treball, l'excel·lent i molt recomanable Imagina (Primeros Pasitos, 2010). D'aquest varen lluir amb força i elegància peces com l'homònima “Imagina” -quina gran cançó!- “Darrerament”, “Petit Amor” o “Adéu”, interpretacions molt ben rebudes per un públic inicialment fred que finalment, però, es va fer mereixedor de dos bisos incloent-hi la repetició de la nova i prometedora “Aquari”. Dit això, un dels moments àlgids de la vetllada vingué quan, tot sol al piano, rescatà “Naufragi”, una de les millors cançons del seu segon disc Ara (Primeros Pasitos, 2008), del qual, si no ens falla la memòria, també en recuperà “Desset”.
Quant a les noves cançons, es fa difícil explicar-ne massa coses perquè Vicensastre és un músic que treballa amb minuciositat les harmonies i les textures sonores, elements que no sempre podem percebre i apreciar en directe, i encara menys en una sola volada. Va quedar força clar, però, que les noves tonades, si bé més rítmiques i -potser- amb una major presència de sintetitzadors, segueixen amb encert la via oberta per Imagina: composicions atmosfèriques i melangioses, amb melodies subtils que creixen i es despleguen amb girs inesperats.
Caldrà doncs escoltar U i romandre atents als nous concerts del mallorquí, com vàrem dir temps enrere, una de les millors propostes de la música popular en català sorgida de les Balears.