Si em necessites, piula
Triomfa l'homenatge 2.0 a la periodista i escriptora Montserrat Roig, amb motiu del 20è aniversari de la seva desaparició
L'hora violeta feminista, els deportats catalans als camps nazis, el desacomplexament nacional, el periodisme com eina de transformació, la cultura com vehicle emancipatori o la defensa aferrissada de la justícia social van revifar ahir a les xarxes socials. Amb motiu de la iniciativa cibernética per recordar Montserrat Roig. Durant tot el dia, centenars i centenars de piulades ininterrompudes van recordar la periodista i escriptora a twitter i van omplir Facebook de referències i comentaris.
Els impulsors d'una iniciativa a la que també es va sumar el Grup de Periodistes Ramon Barnils, resumien ahirnit l'impacte de la iniciativa amb el llistat dels més de 200 apunts que la blogosfera dels Països Catalans li va dedicar.
A la Directa d'aquesta setmana, al reportatge "D'un roig intens", Roger Palà recorda que feminisme, esquerra i catalanisme i lluita incansable contra l'oblit i la desmemòria conformen els pilars del bagatge heretat d'una autora que va recomposar i relligar els vincles amb la tradició republicana, salvatgement destrossada. Respecte la lluita contra l'amnèsia, Montserrat Roig va esbotzar tot el silenci abocat per la dictadura franquista sobre la deportació republicana dels Països Catalans a la titànica obra "Els catalans als camps nazis.
Palà, reprenent els compromisos "d'una filla forçada del franquisme", s'atreveix també a sospesar també el fet i no fet en l'àmbit dels mitjans de comunicació i ens interpel·la preguntant-nos: "En un moment en què el periodisme, sobretot el de temàtica laboral, social i política, era gairebé un vedat tancat per a homes (no ho continua sent, en gran mesura?), Roig destaca per sobre de molts dels seus coetanis masculins amb articles contundents, documentats i valents".
L'homenatge coincideix amb la publicació del llibre 'Diari d'uns anys (1975-1981) a cura de l’editorial Acontravent, un recull antològic dels articles més incissius i punyents de qui va reblar que "la cultura és l'opció política més revolucionària a llarg termini".



