Divendres, 24 de Maig de 2013 | 12:20
Portada › Expressions ›

La taca negra

MARC FARRÀS PIERA | 07/05/2012

Pep Tosar ha ressuscitat la figura de Guillem d’Efak al Círcol Maldà, en un espectacle hipnòtic que difumina els límits entre teatre, poesia, música i imatge

Totes les històries mediocres s’assemblen. Cada obra mestra és especial a la seva manera. Ara mateix no hi ha a casa nostra cap artista de la talla emotiva i poètica de Pep Tosar (Artà, 1961). Des del seu amagatall del Círcol Maldà, el dramaturg mallorquí ha anat bastint una trajectòria modèlica i hipnòtica. A les entranyes del vell palau Maldà, entre marcs barrocs, rajoles escacades i cortines de vellut vermell, la lírica flueix, la paraula colpeix, la música evoca i l’emoció es desborda. Això, senyores i senyors, és teatre.

Amo i senyor del local, Tosar es va prometre a si mateix que només tiraria endavant els projectes que realment l’enamoressin, que estiguessin parits amb el cor, i no amb la butxaca. I el cor de Tosar batega al ritme de les ones que solquen la costa de Llevant i del vent que pentina la Serra de Tramuntana. Els orígens, la terra, el bressol, pesen en la seva consciència creadora, fins al punt que cadascun dels seus espectacles queda impregnat de la salabror marina i de l’aspror de la pedra talaiòtica.

Per tancar la trilogia

L’últim d’ells Tots aquests dois, estrenat aquest hivern, clou la seva particular Trilogia Insular, formada per La casa en obres i Esquena de ganivet. En aquest tríptic mallorquí, Tosar ha posat en escena la vida i l’obra –l’essència- de tres dels seus referents: Blai Bonet, Damià Huguet i Guillem d’Efak. I ho ha fet amb una dedicació inqüestionable, absoluta. No s’ha limitat a interpretar els mestres, sinó que els ha vampiritzat. Literalment.
L’últim cas, el de Guillem d’Efak, és revelador. Tosar entra a l’escenari amb una cadència majestuosa, la pell torrada i les parpelles caigudes, aquell aire balear entre enigmàtic i sorneguer... i una gran taca negra a la templa esquerra. Intimidador, la seva presència estremeix el públic que abarrota la sala, que instantàniament descobreix l’engany -la màgia-: no és Tosar, és d’Efak. O millor dit: Tosar és d’Efak. Una aparició espectral, com quan Billy Bones apareix agonitzant a l’hostal de l’Almirall Benbow encalçat per la taca negra que profetitza la mort.

Tosar ressuscita d’Efak i, igual que el vell mariner del capità Flint que passa els seus últims dies escrutant l’horitzó des dels penya-segats borrascosos de les costes britàniques, Tosar s’asseu, tanca els ulls, s’escura la gola, i salpa cap a la terra dels records. Vivències i anècdotes, episodis memorables i estampes quotidianes s’entrellacen amb les cançons de d’Efak i entrevistes a amics i familiars. Una funció polifònica i multidisciplinar marca de la casa, que resumeix l’ADN del teatre tossarià: intel·ligència escènica, una sensibilitat exquisida, optimització dels recursos, i mescla de material orgànic i oníric.

A partir de la figura entranyable i fascinant de d’Efak, Tosar retrata un poble, un temps i una època. Una ànima col·lectiva queda immortalitzada. La feina de Tosar és pròpia d’un artesà d’escena, d’un orfebre precís i meticulós. Amb la ciència d’un alquimista i la delicadesa d’un trobador, Tosar tracta la matèria primera amb pulcritud i, perla a perla, va teixint un collaret que destil·la tendresa i que enlluerna. Autèntica arqueologia emocional. Màgia negra. I amb una elegància sublim al servei dels sentits. Ja ho va dir el propi d’Efak: no hi ha res més autènticament revolucionari que el bon gust.

ETIQUETES:

Arxiu

nº 318
22/05/2013 / 28/05/2013

Escolta la Directa!

Directa 318
Descarrega el butlletí

Publicitat

Agenda

Publica l'esdeveniment que vulguis donar a conèixer. Abans d'activar-se serà validat per algu de la redacció

Afegeix el teu esdeveniment

«  

Maig

  »
M T W T F S S
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
31
 
 
 

Propers esdeveniments

Accedeix al Complement Directa