El tancament de rotatius i els acomiadaments comportaran menys pluralitat informativa

La davallada publicitària, la caiguda de les subvencions i les subscripcions institucionals, la minva de les vendes –en general– i la progressiva pèrdua de prestigi han deixat els mitjans del país en la situació més complicada que es recorda. Des de l’any 2008, el nombre de periodistes a l’atur als Països Catalans s’ha triplicat i, actualment, s’apropa a la xifra de 2.200, gairebé el doble que a finals de 2010, segons les dades de l’Informe Anual de la Profesión Periodística, elaborat per l’Asociación de la Prensa de Madrid i que no inclou les persones acomiadades des de l’octubre passat. Tot i que tothom està rebent, inclosos els mitjans públics, el sector més colpejat és la premsa en paper, que suma més de 700 professionals sense feina, bona part de les quals (424) treballaven al Grup Zeta –sobretot a El Periódico–, a Hermes Comunicacions (més de 140) –l’editora d’El Punt/Avui– o al Grup Godó (125), concretament, a La Vanguardia.
Encara que cada cas presenta les seves particularitats, el secretari d’organització del Sindicat de Periodistes de Catalunya (SPC), Quico Ràfols, en unes declaracions a la Directa, apunta que moltes empreses “han perdut la informació com a element referencial i s’han dedicat altres coses”, fet que s’accentua en el cas de la premsa de paper, on es “viu amb més intensitat la pèrdua de l’aposta per la informació”. D’aquesta manera, el públic lector s’ha trobat amb productes “que no li interessen, perquè no són fiables o creïbles”, en paraules de Ràfols.
La casuística és variada, des dels diaris que formen part d’un gran hòlding de comunicació, dins el qual no són, ni de bon tros, l’element més important de negoci –casos d’ADN o Público–, fins als que són el buc insígnia de grups molt més petits, com el mateix El Punt/Avui o el lleidatà La Mañana.
El mes de desembre es va confirmar el tancament del diari gratuït ADN, pertanyent al Grup Planeta, controlat per la família Lara. El factòtum del hòlding, José Manuel Lara, no va acabar d’apostar per un producte que, tot i tenir un nivell de qualitat probablement superior, mai no va arribar a tenir la difusió dels seus competidors directes, 20 Minutos i Qué!. La decisió de Planeta va deixar 60 persones sense feina. Desenes d’editorials de llibres, cadenes de televisió –com Antena 3–, revistes o llibreries són les àrees de negoci més importants d’un grup que, tot i que també controla La Razón, no té la premsa diària com a pota bàsica del seu negoci.
Mediapro, a través de la seva filial Mediapubli, és l’editora del diari Público, que des que va aparèixer, el 2007, ha patit diverses retallades de plantilla. Actualment, el rotatiu del conglomerat encapçalat per Jaume Roures es troba en concurs de creditors (l’antiga suspensió de pagaments) i busca nou milions d’euros per no desapareixer. Com passava en el cas d’ADN i Planeta, Público –tot i la importància estratègica– no és la principal via d’ingressos de Mediapro, molt més abocada al negoci audiovisual. La crisi està colpejant tot el grup, però Roures, com Lara, prefereix deixar caure el diari abans que les altres branques del grup de comunicació.

Pagar-se a si mateix

Hermes Comunicacions, l’empresa editora d’El Punt/Avui, acaba de pactar un nova retallada de plantilla, aquest cop a través d’un expedient de regulació d’ocupació (ERO) forçós, el primer en la història del grup. L’acord, que ja ha estat signat, ha suposat l’acomiadament de 49 persones, 41 corresponents a El Punt i vuit de l’antic Avui. A més, les antigues treballadores de l’Avui que hi queden patiran una rebaixa de la nòmina d’entre un 30% i un 40% per equiparar-se a la retribució de les professionals d’El Punt. En cinc anys, Hermes ha passat de mig miler de treballadores a 250, tot i l’adquisició de l’Avui, a finals de 2009, bàsicament a través de diversos processos de baixes incentivades.

Fonts de la plantilla consultades per la Directa admeten que la nova tisorada afectarà la qualitat del diari. “Els propietaris volen la millor qualitat al mínim cost, però tots estan apostant per retallar la despesa, en comptes de buscar fórmules per augmentar els ingressos”, comenten les fonts, que afegeixen que el rotatiu necessitaria una injecció de capital per rellançar-se. En aquest sentit, l’entrada d’un nou inversor sembla complicada, atès que el màxim accionista actual, Joan Bosch i Roura, no té intenció de vendre un mitjà que li garanteix una influència important, sobretot a les comarques gironines.
Vinculat a la indústria càrnia, Bosch és un dels blancs de les crítiques de les treballadores del grup, que s’estan mobilitzant a les xarxes socials a través de la plataforma Salvem El Punt Avui. Entre d’altres aspectes, denuncien que cada mes es paguen 25.000 euros pel lloguer de l’edifici modernista de La Farinera, la seu gironina d’Hermes, malgrat que l’immoble és propietat del mateix Joan Bosch, que, mentrestant, va aprimant l’estructura d’un rotatiu que ha tingut problemes per pagar la nòmina del desembre a les treballadores i els treballadors.
El panorama encara és més fosc pel Grup Dalmau Multimèdia. Els germans Dalmau van ser els encarregats de liquidar El Diari de Barcelona en la seva darrera etapa –a principis dels anys 90– i, ara, tot apunta que hi afegiran el tancament de La Mañana, el seu primer rotatiu, a banda de la televisió homònima i l’empresa d’arts gràfiques on van començar a bastir el seu imperi i d’on provenia, històricament, el seu gruix d’ingressos. Si el proper mes de març no han trobat cap compradora, el grup s’encaminaria, probablement, a la dissolució. De moment, el diari lleidatà ja ha acomiadat nou persones –entre les quals hi ha el director– i acumula impagaments de nòmines d’unes empleades que, segons denuncien, reben part de la retribució en negre, exemple clar d’una gestió poc modèlica.
Tot plegat ens aboca a un panorama en què, probablement, només quedaran tres o quatre grans diaris, amb la pèrdua de pluralitat que això suposa. Segons Quico Ràfols, però, les periodistes també han de fer autocrítica perquè elles mateixes, ja sigui per “comoditat o precarietat”, han oblidat que “la informació és el més important”.